Com viatjar sol i fracassar en l’intent

Quan em pregunten “I tu, sempre viatges sol?”, moltes vegades crec que realment el que estan expressant és una certa preocupació davant la possibilitat d’haver d’afrontar ‘la solitud’. Però la realitat m’ha demostrat en nombroses ocasions que és just al contrari. Viatjar sol hauria de ser considerat, per norma general, un oxímoron. Tal i com passa amb el suat exemple d’”intel·ligència militar”, “viatjar sol” són dues paraules que sovint llegim plegades però que en realitat acaben sent contràries.

Viatjar_Sol_Hostels_03
Habitació compartida típica de hostel. Aquesta és de Porto, Portugal.

Per descomptat que els viatgers passem moments en que estem sols, però és justament això el que ens fa més accessibles a l’hora d’iniciar una conversa amb algú.

Diguem per exemple que hem d’agafar un avió per iniciar un viatge. El més probable és que algú segui a la butaca del costat, i el més probable és que hi acabem conversant. A vegades la conversa s’inicia a partir d’una anècdota, a vegades per pur avorriment, a vegades perquè l’altre persona també està viatjant sola i li ve de gust xerrar una estona.

He conegut gent increïble en els avions. Moltes vegades gent que viu al lloc on em dirigeixo i em pot donar el seu particular punt de vista i consells sobre la destinació. En ocasions ha acabat sent una bona manera de conèixer algú amb qui tan sols compartir les despeses del taxi fins al centre de la ciutat.

Evita els hotels tant com et sigui possible:

Si mai viatges sol i et fa por no acabar trobant ningú amb qui compartir l’experiència sempre hauries de seguir aquest consell.

Quan ens allotgem a un hotel tot sembla estar fet per aïllar-nos. Normalment no hi ha espais comuns ni ocasions per a organitzar cap tipus d’activitat. A la pràctica acabem sols a l’habitació esperant a que facin quelcom d’interessant a la televisió i que el WIFi de l’hotel sigui tant ràpid com a les oficines de Google. Els hotels, per norma general, acaben sent avorrits i només són pràctics si hi vas en parella (clicada d’ull) o certs viatges de feina.

Ja he recomanat en moltes ocasions la xarxa de CouchSurfing, però per a aquells que no s’hi acabin d’atrevir sempre hi ha la clàssica opció intermèdia: els ‘hostels’ (o, com s’anomenen en català correcte, els albergs de joventut).

Viatjar_Sol_Hostels_05
Festa de Nadal a Istanbul, organitzada pel grup local de CouchSurfing.

Els hostels no només són una fórmula brutalment eficaç d’estalviar costos sinó que, a més a més, t’hi veuràs forçat a compartir habitació, a compartir cuina i sovint fins i tot a compartir lavabo. La majoria de la gent s’arreplega al vespre al voltant de la cuina i les zones de descans on connectar-se a internet, així que el més probable és que algú t’acabi proposant d’anar a fer un vol o sortir a prendre quelcom a la nit.

Les preguntes més habituals (i que hauràs d’estar preparat per a respondre unes quantes vegades al dia) són: D’on ets? Fa molts dies que estàs per aquí? Què has vist fins ara? Quins plans tens?. Per la meva experiència el nom acaba sent secundari i acabes sent simplement quelcom semblant a “el noi de Barcelona”.

Com ja et pots imaginar tothom acaba tenint consells, opinions i idees que a vegades poden ser força útils a l’hora de visitar la ciutat. En un parell de dies tu mateix et convertiràs en tot un expert i et veuràs aconsellant als nouvinguts al hostel.

Viatjar_Sol_Hostels_08
Recepció del hostel en el que em vaig allotjar a Istanbul, Turquia.