Tres normes per no ser un ‘guiri’: Com evitar l”Efecte Venècia’

La setmana passada es va projectar a Barcelona el documental ‘The Venice Syndrome‘, un retrat dels estralls que el turisme massificat ha causat durant els últims trenta anys a la ciutat de Venècia. Les conclusions que s’hi endevinen són devastadores. La pressió que exerceix la gran quantitat de visitants, que sovint no passen a la ciutat més d’un o dos dies, ha desplaçat els habitants tradicionals de la ciutat i els seus comerços i activitats diàries. Fer vida ‘normal’ a Venècia és ja gairebé impossible, pràcticament totes les activitats comercials i serveis estan pensats només de cara al turisme.

Cartell del documental 'The Venice Syndorme'

Sens dubte el turisme, sobretot si és massiu, transforma ciutats i regions. És difícil d’evitar, i els que som de Barcelona ho sabem prou bé. També ho saben molts nuclis de la costa que veuen com la seva població és duplica durant els mesos d’estiu. No crec que això ens hagi de frenar a l’hora de viatjar però, en tot cas, si que hauríem de qüestionar-nos què podem fer nosaltres per a minimitzar-ne els efectes. Amb el temps, m’he anat creant una sèrie de ‘normes’ i pràctiques per tal d’intentar no ser part del problema quan surto a fer el turista. Aquestes en són algunes

Com minimitzar la ‘petjada turística’:

 

-Compra els ‘souvenirs’ als supermercats

Alerta, aquesta és més important del que pot semblar a primer cop d’ull. Poques coses m’emprenyen més quan viatjo que veure que dues de cada tres botigues del centre d’una població es dediquen a vendre imants de nevera (o boles de neu, o tasses, o figueretes o…) per a turistes. Però, evidentment, si tots deixéssim de comprar imants amb el nom de la ciutat que estem visitant, no tindrien més remei que vendre quelcom més interessant. Potser, fins i tot, interessant per als qui encara viuen al centre de la ciutat.

Tres souvenirs de diferents viatges
Tres ‘souvenirs’ que he trobat per casa de diferents viatges.

Així doncs, on compro els meus ‘souvenirs’? Les poques ocasions en què ho faig, acostumo a fer-ho als supermercats o botigues en les que hi compra la pròpia gent de la ciutat. Normalment són caramels curiosos, algun estri de cuina local, joguines típiques del lloc o alguna peça de roba que no es troba a casa. Tant se val, qualsevol cosa abans que un altre imant de nevera.

 

-Utilitzar el transport públic local

Nota mental: no agafar mai els busos turístics! Sempre hi ha més d’una opció de transport per desplaçar-nos allà on som. En aquests casos, evito tant com puc les opcions pensades només per als turistes. De ben segur que la ciutat en la que ens trobem té un sistema de transport públic que ens aproparà allà on volem anar. El transport local ens aportarà sempre una experiència molt més rica i mil vegades més propera a la de la gent del lloc que visitem (i sovint a un preu molt inferior).

 

-Menjar allà on mengen la gent del lloc

Qui vol menjar a un restaurant de ‘cuina local tradicional’ en el que només hi ha turistes? Quin sentit té? Si es vol tastar el que es menja a cada lloc, cal observar on menja la gent del lloc que visitem, és així de simple. En altres ocasions ja he comentat que em dóna especial bon resultat dinar allà on trobo agents de la policia local; normalment són establiments ‘de barri’, amb bona teca, en quantitat, i a bon preu.

Restaurant a Sarajevo, Bosnia - Isma Monfort
El meu restaurant preferit de Sarajevo, a Bòsnia, un pèl lluny del centre però molt bo i econòmic.

 

Segur que es poden trobar molts més exemples que els tres que he posat, però suposo que en general ja s’entén la idea. I és que en el fons, tot s’acaba reduint a aquella màxima de tota la vida que diu que ‘Donde fueres, haz lo que vieres’. Tant, que la frase original en llatísi fueris Rōmae, Rōmānō vīvitō mōre; si fueris alibī, vīvitō sicut ibi” (si vas a Roma, viu com els romans; si vas a qualsevol altre lloc, viu com els d’aquell lloc) s’atribueix a Sant Ambròs de Milà nascut, ni més ni menys, que al segle IV!