Millora la teva fotografia de viatge: com deixar de fer postals

Recentment em van convidar a fer la xerrada inicial de la Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona 2015, on també vam entregar els premis del 4rt Fotoconcurs Viatjove. Com no podia ser d’altra manera, la temàtica de la xerrada va ser la Fotografia de Viatge i, més concretament, de com passar de fer les típiques fotografies de postal al monument de torn a fer fotografies que expressin i mostrin les sensacions viscudes durant el viatge.

FotografiaDeViatge00

Cada any fem més fotografies. Ja gairebé tothom duu sempre una càmera a sobre incrustada en el seu telèfon mòbil, i les xifres ens diuen que cada vegada ens costa menys treure-la de la butxaca per posar-nos a disparar. Es calcula que durant l’any 2013 es van fer uns 665.000 milions de fotografies, al 2014, uns 810.000 milions, i es preveu que acabarem el 2015 superant el milió de milions de fotografies fetes. Són moltes fotografies? Sí, sobretot si aquestes sovint acaben sent molt similars.

Només cal fer un cop d’ull a un dels últims projectes de Google per veure com de semblants poden ser les fotografies que fem. Mitjançant un algoritme, Google ha estat capaç de trobar a la xarxa milers de fotografies similars de diferents llocs del planeta fetes al llarg dels anys per tal de crear ‘Time Lapses. Posant-les una darrera de l’altre i adaptant-les a un mateix format podem veure com, per exemple, recula una glacera amb el pas del temps utilitzant les fotos disponibles a Internet. Sí, fem moltes fotografies i sovint s’assemblen massa les unes a les altes.

Vol dir això que hem de deixar de fer fotos? No. Especialment si aquestes són per a un ús privat o personal no hi ha res a dir, i que cadascú faci allò que li sembli millor. Però si aquestes fotografies les volem destinar a ser mostrades en públic o amb una finalitat més professional, potser sí que cal plantejar-nos la necessitat d’incloure-hi elements que ajudin a comunicar millor l’experiència viscuda. Elements a vegades tan complicats d’encabir a una imatge fixa com les emocions, les sensacions, l’acció o, fins i tot, les olors. És, d’alguna manera, el que els anglesos anomenen ‘storytlling’, l’art d’explicar històries, en aquest cas a través de la fotografia.

Deu consells o trucs per a millorar la teva fotografia de viatge:

 

Tot és interessant, fixa't en els detalls!

A vegades ens quedem amb la vista general i ens costa entrar en els detalls. Tot pot ser susceptible de ser interessant, com aquest detall de les roques del Cap de Creus. Mantenir-se alerta i observant és sempre una bona opció per a descobrir elements que a primera vista se’ns poden passar per alt i que poden ajudar a transmetre la realitat del lloc visitat.

 

Activa't!

Si volem fer fotos diferents hem de tenir una actitud activa. Necessàriament, per a fer aquesta fotografia, em va caldre baixar del dromedari i caminar la resta del camí fins a les dunes de Merzouga, a Marroc. És només un exemple de com sovint el voler fer una fotografia determinada ens podrà condicionar una experiència.

 

Observa, busca patrons, repeteix!

Els patrons i les repeticions poden ser una bona porta d’entrada per entendre els costums i comportaments dels llocs que visitem. En aquest cas, al centre de Zagreb, algú encén cada dia els fanals de gas que il·luminen els carrers. Em va costar uns quants dies trobar l’hora en que en Giuseppe passava a tota velocitat amb la seva moto per encendre els fanals un a un.

 

Inclou persones!

Imagineu la foto anterior, la dels carrers de Zagreb i els seus fanals de gas, sense en Giuseppe. Probablement coincidiràs amb mi en que perdria molta força. Per un motiu o altre, és un fet ens agrada veure persones a les fotos. A més a més, com en el cas d’aquest parc de Dinamarca, incloure figures humanes (així com altres objectes quotidians) ens permet tenir una escala dels objectes que els envolten. Sense la noia fent exercici, ens costaria saber si l’arbre del parc és més o menys gran.

 

Deixa espai per improvisar!

Si tens tot el viatge planejat i atapeït, és possible que et perdis el millor que un indret et pot oferir. Mantenir un espai per a la improvisació és necessari per a poder adaptar el que tenies planificat a la realitat d’un indret, ja que difícilment des de casa seràs capaç de preparar un viatge sense que et passi quelcom per alt. En aquest cas, per a obtenir una fotografia de la que se suposa que és la autèntica corona d’espines de Jesús, a la catedral de Notre Dame de París.

 

Xerra amb la gent!

Quin sentit té visitar un indret i no tenir contacte amb els qui hi viuen? Apropar-se als habitants del lloc que visitem és bàsic per a poder entendre’l i viure’l amb més plenitud. En aquest cas, gràcies a passar un matí xerrant amb la gent del mercat setmanal d’Actopan, a Mèxic, vaig aconseguir trobar a en Dionisio i passar unes hores amb ell mentre m’ensenyava a preparar el tradicional pulque i fer-ne fotografies.

 

Surt de la teva zona de confort!

La teoria diu que només fent coses diferents obtindrem resultats diferents. Si sempre ens quedem en la comoditat dels hotels internacionals, les omnipresents cadenes de ‘fast food’, o els tours i busos turístics… com caram esperem descobrir res de nou, interessant o sorprenent? Ves una mica més enllà, tasta quelcom del menú que no saps ben bé què és, i utilitza el mitjà de transport que utilitzen al lloc que visites.

 

Apropa't!

Tirar de zoom pot ser molt còmode i discret, però pot restar molta força i intensitat a les nostres fotografies. Sempre demanant permís i consentiment, acostuma a ser interessant situar la càmera a prop de l’escena mateix que estem fotografiant. Els elements en ella cobraran relleu i al veure-la ens inclouran a nosaltres mateixos dins l’acció.

 

Coneix a fons el teu equip!

Tots els equips fotogràfics tenen els seus punts forts i els seus punt dèbils. És bàsic per a poder treure tot el suc del nostre equip conèixer a fons tant les seves limitacions com les fortaleses. També cal agafar pràctica i conèixer els seus botons per a poder canviar ràpidament la configuració si no ens volem perdre moments decisius mentre intentàvem canviar la ISO.

 

Sigues un més!

No facis el guiri. O, el que és el mateix, ‘allà donde fueres, haz lo que vieres’ (tot i el risc de repetir-me). Intentar integrar-se i interessar-se amb sinceritat i respecte pels costums i la gent local, poden ser també la millor manera d’accedir a racons a priori restringits als turistes. Revisant les experiències viscudes en els últims anys em sorprenc de, per exemple, com vaig acabar el voluntariat de Sotxi a casa d’en Nikita compartint uns dies amb la seva família i amics. No havíem quedat que els russos eren una gent molt freda i poc oberta??