De vacances

Sóc en aquests moments a l’aeroport de Heathrow, camí a Washington DC després de passar les festes a Barcelona. Per descomptat no sóc l’únic que ha cregut convenient visitar família i amics uns dies pels vols de Nadal, cada any un munt de gent ho fa amb tota normalitat, però és que resulta que jo no ho havia fet mai.

De fet crec que ha estat la primera vegada en la vida que he destinat els comptats dies de vacances a tornar a Barcelona enlloc de sortir a viatjar. I tinc una sensació estranya, no t’enganyaré. I encara es fa una mica més estranya quan penso en totes les coses que hagués pogut fer i tots els llocs que hagués pogut visitar… i me’n adono que no els canviaria pels moments viscuts i compartits amb tothom.

I és que resulta que aquest ‘viatger’, ves per on, no havia viscut mai fora de Barcelona per molts mesos que s’hagi pogut tirar en ruta (fins ara, el màxim sense parar, un any). Quan durarà aquesta situació? Ja m’agradaria a mi saber-ho, però com a mínim alguns mesos més. Quina serà la propera destinació i quant de temps hi podré dedicar? De nou una incògnita a la que no tinc resposta.

Així que de moment segueixo amb l’excusa perfecte per seguir sense actualitzar massa aquest blog (de camí ja al seu quart any). Tampoc és que ningú l’estigui trobant a faltar. Molt probablement, tal i com ha quedat el panorama blogaire amb l’explosió de les xarxes socials, sóc l’únic a qui li sap greu no actualitzar-lo més sovint. Però és que normalment cada nova entrada es corresponia amb un nou viatge, i clar… això sí que es troba a faltar, la veritat.

Mentrestant el que sí que he fet és iniciar un nou experiment d’aquests que m’agrada tastar de tant en tant. Es tracta d’una llista de correu molt xula en la que a cada inici de mes hi penjo una fotografia destacada, cinc links que m’han semblat realment interessants i un vídeo final. Ni més ni menys, i tan sols una cop al mes. T’hi apuntes?