Celebrant el 4 de juliol a Washington DC, càmera en mà

Tres ingredients són bàsics per a celebrar com cal el Dia de la Independència als Estats Units: anar a la desfilada pels carrers de la ciutat, menjar ‘Hot Dogs’, i veure els focs artificials a la nit.

A tot això cadascú hi afegeix la seva beguda preferida (la cervesa en quantitats generoses és una opció força popular), i molts també hi sumen els seus propis petards i coets a la barreja.

A Washington DC, la capital de la nació, la celebració tot i ser prou vistosa probablement no sigui la que més entusiasme genera. És una ciutat en que molta gent hi ve a treballar o a fer turisme, però els dies de festa acostuma a buidar-se ja que molts prefereixen passar-los al seu lloc d’origen. Tot i això d’oportunitats fotogràfiques no en falten, especialment si saps on situar-te i tens la paciència suficient per aconseguir la composició adequada.

Això sí, passar el dia amunt i avall amb la càmera em va anar perfecte per demostrar-me una vegada més que, tot i que les òptiques fixes són les que ofereixen més qualitat fotogràfica (alhora que poden ser més petites, pesen menys i tenen més ‘glamour’), realment em cal utilitzar una òptica amb zoom quan surto a fer fotos. Fa uns mesos que intento trobar la meva òptica fixa ideal dins l’eterna batalla entre els 28mm, els 35mm o els 50mm (per exemple). Però no hi ha manera, no acabo de fer-me amb cap.

Crec que és quelcom que té a veure amb l’actitud amb la que m’enfronto a les situacions i que fa que les òptiques fixes mai m’acabin de funcionar, tot i els seus beneficis respecte les òptiques amb zoom. Una llàstima, ja que sempre intento tenir l’equip més petit i lleuger que puc (mantenint en tot moment uns mínims de qualitat als que no vull renunciar).

Reconec certa enveja per als que viatgen només amb algunes òptiques fixes o fins i tot aquells qui ho fan equipats amb una sola òptica sense zoom, que n’hi ha. Però un anàlisi ràpid a les diferents distàncies focals que acostumo a utilitzar mostra que una sola opció no acaba de ser suficient per a mi (ni tan sols dues). Així doncs, llarga vida a les òptiques amb zoom!