Acomiadant-me de Washington DC

Fa unes setmanes que sé que la meva estada a Washington DC té els dies comptats. He anat a tots els llocs on volia anar? He passejat per tots els barris de la ciutat? Em queda algun museu per visitar? He fet fotos a tot allò que volia fotografiar? Pànic!

Washington DC, EUA - Isma Monfort
Vistes al monument a Lincoln al National Mall de DC.

És un sentiment que en petita escala ja havia viscut abans. En concret cada vegada que deixava enrere un país o ciutat en la que havia passat unes setmanes o mesos. Però en aquesta ocasió probablement sigui més exagerat, ja que fa gairebé dos anys que vaig arribar a Washington DC i me l’he arribat a fer una mica casa meva. Continua llegint →

Cap estiu als EUA sense visitar una fira de mostres

Si fa un any vaig poder anar a la fira del comtat de Montgomery, al costat mateix de Washington DC, enguany he anat un pèl més lluny fins a la vall del Shenandoah per visitar la fira del comtat que duu el mateix nom.

Shenandoah County Fair - Isma Monfort

Com era d’esperar, poques diferències entre totes dues tot i que potser aquesta última ha estat lleugerament més petita i humil (i per descomptat res a veure amb les grans fires estatals com les d’Iowa o Minnesota). Continua llegint →

Celebrant el 4 de juliol a Washington DC, càmera en mà

Tres ingredients són bàsics per a celebrar com cal el Dia de la Independència als Estats Units: anar a la desfilada pels carrers de la ciutat, menjar ‘Hot Dogs’, i veure els focs artificials a la nit.

A tot això cadascú hi afegeix la seva beguda preferida (la cervesa en quantitats generoses és una opció força popular), i molts també hi sumen els seus propis petards i coets a la barreja. Continua llegint →

Preguntes després de la victòria de Donald Trump

Tot estava preparat i a punt. Els canons de confeti, les pantalles gegants dins i fora del recinte, les càmeres de televisió… fins i tot algunes portades de revistes. Però Amèrica va decidir que Hillary Clinton no seria la seva propera presidenta. Decepció, plors i cap a casa.

Javits Center New York Hillary Clinton - Isma Monfort
Càmeres i fotògrafs a punt al Javits Center de Nova York, per a una festa que no va ser.

Què podia haver passat? Com s’explica el resultat si durant setmanes i mesos ens havien estat dient que Donald Trump no tenia cap opció de ser president? Xerrades que explicaven les particularitats del sistema de ‘Vots Electorals’ i que donaven l’avantatge als demòcrates, els resultats i el to dels tres debats presidencials, les aparicions de tot tipus d’estrelles de l’espectacle i l’esport al costat de Hillary Clinton i, per descomptat, les famoses enquestes (i els articles que les acompanyaven i validaven). A mi em van convèncer del tot, reconec que en cap cas m’esperava la victòria de Trump. Continua llegint →

Les fires rurals americanes

No me’n puc estar de rendir un petit homenatge a les fires agrícoles i ramaderes que s’organitzen durant l’estiu als Estats Units. Recintes en el que el temps ha quedat congelat en èpoques passades on la vida era suposadament més senzilla i connectada a la terra. Un món rural encara molt present i de vital importància pel país avui en dia, però que a la pràctica probablement té poc a veure amb la imatge idealitzada que ens presenten a les fires estatals i dels diferents comtats. Però això és el de menys. Aquí tothom hi ve a celebrar el bo i millor de la vida i, fins a cert punt, a oblidar-se del món real que hi ha fora els seus límits.

Fira del cpmtat de Montogomery de 2016

Premi a la cabra més maca. Premi al porc més gras. Premi al millor pastís de poma o a la carabassa més grossa. Quedar en primer lloc és tot un honor, sigui en la categoria que sigui, i els premiats s’enduran el prestigiós ‘llaç blau’ que els identifica com a guanyadors. A Minnesota però, van una mica més enllà. Les guanyadores del concurs de bellesa s’emporten a casa com a premi un bust d’elles mateixes, esculpit durant els dies de la fira i davant de tothom, en un bloc de 40 quilos de mantega. De nou, tot un honor. Continua llegint →

Quatre dies a la convenció republicana de Cleveland, Ohio

Ens van dir que seria una convenció republicana salvatge. Uns 25.000 agents policials, vinguts en alguns casos de llocs tan llunyans com Texas, es van sumar a les unitats de la ciutat per sumar forces i garantir la seguretat i la pau a la ciutat. Vam llegir articles -en publicacions del nivell de ‘The New Yorker’- en els que els periodistes explicaven com assistien a classes de tàctiques de guerra per a protegir-se i estar preparats en cas de batalles campals entre manifestants i policia als carrers de Cleveland.

Cleveland_RNC_2016_1

I tant ens van avisar del que ens venia al damunt que ens vam espantar. Tots. I molt probablement els que més es van acabar espantant van ser els contraris a tot el que Trump representa que, finalment, van decidir quedar-se a casa i no sortir a manifestar-se. Amb sort a les protestes s’hi comptaven centenars de manifestants, mai milers, rodejats per un núvol de periodistes i reporters que sovint els igualaven -si no superaven- en números. Continua llegint →

Texas!

És un estat gran, el segon més gran dels cinquanta que formen els Estats Units i més gran que tota la península ibèrica. És moltes coses i molt variades però Texas és, per sobre de tot, gran.

 Rodeo a Sonora, Texas

Tan gran que tot i haver-la visitat anteriorment en tres ocasions encara em quedaven grans regions per explorar. Ara, després de la quarta, encara me’n queden algunes que no sé si arribaré a visitar mai però, com a mínim, per fi he passat per la seva peculiar capital, Austin, parcialment ocupada pels ‘hipsters’ atrets per la seva escena musical i un cert estil de vida relaxat. Això sí, sense perdre de vista que som on som: el gran capitoli que presideix la ciutat és, expressament, el més alt de tots (més i tot que el de la capital de la nació, a Washington DC). Continua llegint →

L’estació de tren de Shkodër, a Albània

A l’estació de Shkodër hi ha un únic tren al dia que va i torna de Durrës i, de tant en tant, algun tren de mercaderies passa en direcció a Montenegro. Aquesta és tota l’activitat que té l’estació de Shkodër, població de més de 135.000 habitants situada al nord d’Albània a la vora del llac Skadar.

Cap d'estació de Shkodër, a Albània - Isma Monfort

El que potser un dia va ser el principal mitjà de transport entre les dues ciutats queda avui com a un testimoni més del passat comunista del país.

Jugant al dominó a Shkodër, a Albània - Isma Monfort

L’ambient de l’estació em va atrapar ja al primer dia que la vaig visitar coincidint amb l’arribada del tren als vols de les cinc de la tarda. Gairebé semblava que l’estació estava tancada i els pocs treballadors mataven els minuts que quedaven fins l’arribada del tren tot jugant al dominó. Ningú més esperava el tren, ja que aquesta és la seva destinació final. Fins l’endemà a la matinada no tornaria a sortir. Continua llegint →