Les comunitats (in)comunicades de Oaxaca, al sud de Mèxic.

Quan dius que et dirigeixes a l’estat mexicà de Oaxaca, és fàcil despertar un sentiment d’enveja sana en l’altra persona. Situat al sud del país, amb costa al oceà Pacífic, i farcit de muntanyes i pobles remots; tradicionalment ha estat una de les regions més aïllades del país. Encara és fàcil trobar-hi una bona dosi d’influències indígenes en la seva cultura, artesania i gastronomia. També és un dels estats amb més biodiversitat, i és la terra de 16 grups ètnics que parlen una mitja dotzena d’idiomes natius. Però tot i els seus evidents atractius, res d’això va ser el que fa fer que hi passés els últims dies de la visita a Mèxic.

Templo de Santo Domingo, al centre de la ciutat de Oaxaca - Isma Monfort
Temple de Santo Domingo a la ciutat de Oaxaca, a Mèxic.

Pel seu relleu i característiques, Oaxaca té un gran nombre de petites comunitats indígenes dispersades per les seves muntanyes que difícilment passen dels mil o dos mil habitants. Són pobles tranquils, bàsicament agrícoles i en la majoria dels casos -oh sorpresa sorpresa- sense cobertura de telefonia mòbil (i en ocasions tampoc de fixe). A les operadores mòbils de Mèxic no els surt a compte la inversió en infraestructura que suposa dur la connexió fins a aquestes comunitats, així que ja ni ho intenten. Per sort una associació de la capital de l’estat ha trobat la manera de solucionar-ho. La possibilitat d’anar amb ells a instal·lar antenes sí que és el motiu principal que em va dur a Oaxaca. Continua llegint →

Fotografiar la Setmana Santa de San Miguel de Allende

Els motius que em van dur a passar una setmana a Pachuca, tot i els bons resultats, mai van estar del tot clars. En canvi la visita a la bonica San Miguel de Allende, a l’estat de Guanajuato, era a l’itinerari del viatge a Mèxic des d’un bon principi. Una bona amiga hi viu des de fa uns quants mesos i me n’havia parlat prou bé. Tant, que no li va costar massa convencem per a fer-li una visita durant les tradicionals celebracions de Setmana Santa i, ja que hi érem, fer algunes fotografies de les processons.

Vista de la parròquia de San Miguel de Allende, a Mèxic - Isma Monfort

El fet que ella sigui dels Estats Units m’hauria d’haver donat algunes pistes del que em trobaria, però he de reconèixer que no ho vaig veure venir. La població de San Miguel de Allende, de només 70.000 habitants, és una petita joia amb un centre històric declarat patrimoni de la humanitat ple d’esglésies, parròquies, convents i santuaris. Els carrers conserven el paviment de pedra original i les façanes de les cases estan pintades de colors càlids i vius. En resum, un caramel que no ha passat per alt a una comunitat en particular que s’hi ha traslladat a viure. Continua llegint →

Una setmana (i mitja) a Pachuca, Hidalgo, Mèxic

No estava previst així, però m’he acabat quedant gairebé una setmana i mitja a Pachuca del Soto, principal ciutat i capital de l’estat mexicà d’Hidalgo. No sabria explicar què m’hi va dur, però en aquesta ocasió la intuïció no em va fallar i m’hi he quedat més del previst. No és que recomani a tothom visitar la zona, però és que jo hi he trobat les condicions perfectes per a aclimatar-me al dia a dia mexicà, alhora que m’ha servit de punt de partida per a múltiples excursions, sortides i activitats.

Panoràmica de Pachuca, a Mèxic - Isma Monfort

Alerta, això és el que diu de Pachuca la versió en anglès de 2008 de la sempre respectada guia ‘Lonely Planet’: “Pachuca, la capital de gran creixement del dinàmic estat d’Hidalgo, té molt poc recomanable en general, tot i que té un aspecte agradable des de lluny, amb les seves cases pintades de colors brillants.”. Ups. Continua llegint →

El pulque mexicà, ‘la beguda dels Déus’

Se li atorga un origen pre-hispànic, quan suposadament només els membres de més rang de la societat podien prendre aquesta beguda lleugerament alcohòlica. Més endavant ja estaria a l’abast de tothom. La cervesa i el tequila li acabarien restant el protagonisme entre les begudes mexicanes, a vegades, mitjançant tècniques de comunicació poc honestes. Però res d’això ha evitat que el pulque segueixi ben viu a ple segle XXI, i que la seva producció artesanal es mantingui present a moltes regions de Mèxic. De fet es diu que pot estar tornant a estar de moda, i que alguns col·lectius de joves n’estan impulsant la recuperació omplint de nou les tradicionals ‘pulquerías’.

El procès del pulque amb Dionicio Calva a Hidalgo, Mèxic - Isma Monfort
Dionicio Calva Mejía observant els camps de maguei, a l’estat d’Hidalgo, Mèxic.

Per la seva naturalesa artesanal, el pulque és difícil d’embasar o embotellar. No existeix per tant una gran indústria del pulque a Mèxic, ni molt menys un mercat internacional per al producte. El pulque es consumeix, normalment, a la mateixa regió on es produeix i sempre com a producte fresc, acabat de fer.

El procès del pulque amb Dionicio Calva a Hidalgo, Mèxic - Isma Monfort
Pulque fresc i a molt bon preu a l’estat d’Hidalgo, a Mèxic.

Però com es fa? Qui el continua fent? Per la forma de producció privada i gairebé domèstica no va ser del tot fàcil trobar algú que m’ensenyés tot el procés del pulque. Però després de xerrar amb molta gent i d’unes quantes gestions, vaig tenir la sort de poder conèixer en Dionicio Calva Mejía, a l’estat mexicà d’Hidalgo. Continua llegint →

Calen molts més que tres dies per visitar Ciutat de Mèxic

No ets conscient d’haver arribat a una ciutat a més de 2000 metres d’altitud fins que has de pujar quatre pisos carregat amb la motxilla per a sis setmanes de viatge. L’edifici del ‘hostel’ en el que em quedaria abans tenia ascensor, ara és de decoració. Tots els viatgers que hi arribem esbufeguem cercant oxigen extra.

Vistes de Ciutat de Mèxic des de La Villa - Isma Monfort

Soroll, multituds, trànsit, tacos, gorditas, quesadillas i frituras. Policies, militats, seguretat privada i càmeres de vigilància. Centenars de museus, esglésies, runes prehispàniques i només tres dies per posar-me al dia abans de sortir a la carretera. Benvingut a Ciutat de Mèxic. Continua llegint →