Una setmana (i mitja) a Pachuca, Hidalgo, Mèxic

No estava previst així, però m’he acabat quedant gairebé una setmana i mitja a Pachuca del Soto, principal ciutat i capital de l’estat mexicà d’Hidalgo. No sabria explicar què m’hi va dur, però en aquesta ocasió la intuïció no em va fallar i m’hi he quedat més del previst. No és que recomani a tothom visitar la zona, però és que jo hi he trobat les condicions perfectes per a aclimatar-me al dia a dia mexicà, alhora que m’ha servit de punt de partida per a múltiples excursions, sortides i activitats.

Panoràmica de Pachuca, a Mèxic - Isma Monfort

Alerta, això és el que diu de Pachuca la versió en anglès de 2008 de la sempre respectada guia ‘Lonely Planet’: “Pachuca, la capital de gran creixement del dinàmic estat d’Hidalgo, té molt poc recomanable en general, tot i que té un aspecte agradable des de lluny, amb les seves cases pintades de colors brillants.”. Ups. Continua llegint →

Calen molts més que tres dies per visitar Ciutat de Mèxic

No ets conscient d’haver arribat a una ciutat a més de 2000 metres d’altitud fins que has de pujar quatre pisos carregat amb la motxilla per a sis setmanes de viatge. L’edifici del ‘hostel’ en el que em quedaria abans tenia ascensor, ara és de decoració. Tots els viatgers que hi arribem esbufeguem cercant oxigen extra.

Vistes de Ciutat de Mèxic des de La Villa - Isma Monfort

Soroll, multituds, trànsit, tacos, gorditas, quesadillas i frituras. Policies, militats, seguretat privada i càmeres de vigilància. Centenars de museus, esglésies, runes prehispàniques i només tres dies per posar-me al dia abans de sortir a la carretera. Benvingut a Ciutat de Mèxic. Continua llegint →

De Londres a Texas, del bullici al silenci i els cels estrellats, en 48 hores

Les oportunitats passen i cal saber aprofitar-les. Fer-ho m’ha dut en els últims dies de Barcelona a Londres, de Londres a Barcelona, i de Barcelona a Texas. Tot en quatre vols, el més llarg dels quals de 13 hores de durada entre Istanbul i Houston. Una escala estranya però també la combinació més econòmica per arribar a Texas. Després de passar una temporada relativament llarga sense viatjar, ja tenia ganes d’iniciar un nou projecte de certa durada per acabar l’any.

Dormint a l'avió camí de Texas
En un vol de 13 hores de durada… més val prendre’s-ho amb calma.

A l’hora de triar la propera destinació hi ha molts factors que hi juguen un paper important. La curiositat acostuma a ser el motiu principal, també el cost total de l’estada. Però cada vegada li dono més importància a el que podré fer allà on vaig, i no sóc l’únic. Tinc la sensació que viatjar cada vegada tindrà més a veure amb ‘anar a experimentar’ i menys en ‘anar a visitar’. A Londres no hi vaig anar pas a veure cap monument o museu, i a Cat Spring… encara menys. Continua llegint →

Zagreb, una ciutat moderna i amb ganes de ser-ho

Zagreb, la capital de Croàcia, haurà estat el punt i final del meu primer viatge a la zona dels Balcans. Tres setmanes, tres països, tres capitals. Tot i mancar-me experiència en la zona, de seguida em va quedar clar que els dies a Zagreb serien diferents als anteriors. Per començar no he estat capaç de trobar un ‘burek’ decent i barat (un plat molt present als Balcans), quelcom que ja havia convertit en un plaer gairebé diari. A les ciutats de Belgrad i Sarajevo en canvi, semblava haver-ne a cada cantonada i gairebé regalat.

Vistes de Zagreb, la capital de Croàcia - Isma Monfort
Vistes de Zagreb, la capital de Croàcia.

El nivell econòmic de Croàcia és més del doble de les zones d’on venia. Aquests són uns altres ‘Balcans’. Als carrers més cèntrics de la ciutat hi ha botigues de totes les marques comercials que estem acostumats a veure, als edificis oficials hi oneja la bandera de la Unió Europea (en va passar a ser membre el juliol de 2013), i el cafè ja no sembla tenir el caràcter central en la vida dels seus habitants. Ah! I, per si no fos prou, Zagreb té l’únic ‘IKEA’ dels Balcans. També els edificis i l’estructura urbana tenen un altre aspecte, recordant més a algunes zones de Praga o Viena, amb grans avingudes i parcs verds ben cuidats. Continua llegint →

Belgrad, hospitalitat i festa a la capital de Sèrbia

És ja un clàssic. Quan tinc per davant un viatge d’un parell d’hores en avió, carrego la tauleta i el mòbil de podcasts, llibres i vídeos. Aquest cop però, ben poca cosa vaig poder llegir o veure, ni tan sols la revista gratuïta de la companyia aèria. Cap nova regulació sobre aparells electrònics durant en vol en va ser la causa. Al meu costat s’asseien dos joves estudiants de medecina que tornaven d’una trobada internacional a El Masnou. No va costar gens iniciar una conversa que va continuar fins que em van deixar al centre de Belgrad, on m’hi van dur amb el seu cotxe particular.

Mercat a Belgrad, la capital de Sèrbia - Isma Monfort
Comprant a un mercat a Belgrad, la capital de Sèrbia.

Si ho penses bé no és un mal inici per a un viatge. Conèixer gent del lloc que visites sempre és quelcom positiu i t’ajuda a tenir una perspectiva més de la realitat del lloc. En els següents dies, gràcies a serveis com els d’AirBnB o CouchSurfing, coneixeria encara més habitants de la ciutat amb ganes de compartir-la. No tots necessàriament de Sèrbia, ja que la ciutat serveix de refugi a molts que hi cerquen una nova vida. El caràcter hedonista de la ciutat, amb un ritme tranquil i només havent de treballar el just per poder viure sense massa preocupacions, és perfecte per a iniciar nous projectes vitals. Continua llegint →

A vegades no és fàcil adaptar-se a un país com Vietnam, però sempre es troba la manera

És el meu primer viatge a Àsia. Les expectatives són altes però ho reconec, no tinc experiència viatjant per aquesta part del món. La destinació triada és Vietnam, per molts motius. Probablement és que he vist massa pel·lícules americanes. Però també per la seva línia de tren de nord a sud amb força història i, sobretot, pel fet de ser un país prou gran i prou petit alhora com per explorar-lo tranquil·lament en els dos mesos previstos de viatge.

Viatge en bus a Ho Chi Minh, Vietnam - Isma MonfortEl primer viatge en bus, de l’aeroport al centre de la ciutat.

L’arribada va ser lleugerament accidentada. El conductor del bus que em va portar al centre de la ciutat de Ho Chi Minh no deuria tenir el seu millor dia, i no em volia tornar bé el canvi. Li havia donat un bitllet de 200.000 dongs vietnamites (una mica menys de set euros) recent trets d’un caixer automàtic, el viatge en valia 5.000, i a les mans tenia 185.000 dongs vietnamites en bitllets i monedes totalment nous per a mi. Ho vam resoldre amb uns quants gestos de desaprovació i algun inofensiu crit; ni jo parlo vietnamita ni ell parlava anglès. Seria aquesta la norma cada vegada que agafés un bus? Continua llegint →

Lisboa, capital de Portugal

Després d’haver visitat les dues principals ciutats de Portugal, he de reconèixer que la que més fum va fer treure al disparador de les meves càmeres va ser Porto. No només el seu casc antic és Patrimoni de la Humanitat, sinó que les seves dimensions més compactes i el fet de tenir la població de Vila Nova de Gaia just a l’altra banda del riu ofereixen vistes espectaculars al capvespre (elements icònics, com el ‘Ponte de Luís’, a banda). Però per descomptat Lisboa no es queda ni molt menys curta, i els seus famosos tramvies i ascensors de color groc ja em van fer treure la càmera només arribar a la ciutat.

Ascensor da Glória, Lisboa, Portugal - Isma Monfort Continua llegint →

Com són els ‘free tours’ de Porto vistos des de dins

Ja faci sol o plogui, ja faci fred o calor, si hi ha 50 turistes o si només n’hi ha un. Cada dia l’equip dels ‘free tours’ de la ciutat de Porto surt al carrer per a mostrar la ciutat als visitants. No és una idea original (es diu que van començar a Berlín) i els del ‘free tour’ de Lisboa els van haver d’animar a muntar-lo, però finalment al febrer de 2011 l’equip del que forma part en Pedro (nascut a Arouca, 32 anys) va iniciar les rutes alternatives per Porto.

Porto_Free_Tour_Portugal_07

Per a buscar la clientela cal llevar-se una mica aviat. En Pedro, cada matí que li toca fer de guia no oficial de la ciutat, fa un recorregut per sis albergs convidant als que s’hi estan a trobar-se al punt de reunió: a les 10:30h a la plaça Libertade, a l’estàtua de davant del McDonalds. També tenen informació repartida per altres albergs i hotels, i a pàgines web d’informació turística. Així que cal ser professional i no faltar ni un sol dia a la cita, encara que oficialment els guies dels ‘free tours’ no tenen cap sou. Continua llegint →