Seguint les vies de l’AVE per Aragó

A veure com explico això que he fet sense que quedi com un boig… Has agafat mai l’AVE entre Barcelona i Madrid? Durant el trajecte, has estat mirant la pantalla del mòbil o has estat mirant per la finestra? Si has fet lo segon ja saps que el paisatge, concretament quan creues Aragó, és força especial. Justament això és el que he anat a explorar.

Per tal de que els trens puguin a anar a tan alta velocitat, cal que les vies segueixin línies molt rectes i corbes molt poc pronunciades. És el mateix que passa amb les autopistes, en contrast amb els recorreguts que segueixen les carreteres comarcals i secundàries. Per tant, són traçats que no s’adapten al terreny sinó que, per necessitat, el travessen fent ús de ponts i túnels ignorant la orografia present. Continua llegint →

Viure a Barcelona

Tot el que duia quan vaig arribar a Barcelona va cabre en una motxilla i dues maletes i mitja. D’això ja fa alguns mesos, en els que he anat incorporant nous elements que ara omplen les prestatgeries i calaixos de casa meva. Però al nou dia a dia també m’he assegurat d’incorporar cafès amb tanta gent com he pogut, sortides a veure paisatges, a trepitjar carrers, visites a exposicions i moments amb els més petits de la família. Un munt de coses que ara ja no podria tornar a encabir en les mateixes maletes que van venir de DC. Deu ser que torno a viure a Barcelona.

Vistes de Barcelona a la sortida del sol.

Res és perfecte, molt menys una ciutat com Barcelona, però és cert que em sento prou afortunat de viure-hi i sentir-la una mica meva. Sí, ens l’han pres una mica (o molt) els turistes que transformen els comerços i vida de moltes zones. Però al mateix temps hi ha una xarxa associativa i moviment veïnal als barris que es troba molt a faltar a altres llocs. Continua llegint →

‘Chaos in the Valley’, a Woodstock, Virginia

El més important que m’enduc del parell d’anys a Washington DC, són totes les experiències viscudes amb tota la gent que he tingut sort de compartir-les. Però fotogràficament, el projecte al que he acabat destinant més temps i energia és una barreja perfecte del que a mi més em fascina i meravella.

Una barreja que inclou ingredients de l‘Amèrica menys urbana, les fires estatals, el surrealisme o l’espectacularitat visual de fer xocar ferro contra ferro sense complexes. Continua llegint →

Acomiadant-me de Washington DC

Fa unes setmanes que sé que la meva estada a Washington DC té els dies comptats. He anat a tots els llocs on volia anar? He passejat per tots els barris de la ciutat? Em queda algun museu per visitar? He fet fotos a tot allò que volia fotografiar? Pànic!

Washington DC, EUA - Isma Monfort
Vistes al monument a Lincoln al National Mall de DC.

És un sentiment que en petita escala ja havia viscut abans. En concret cada vegada que deixava enrere un país o ciutat en la que havia passat unes setmanes o mesos. Però en aquesta ocasió probablement sigui més exagerat, ja que fa gairebé dos anys que vaig arribar a Washington DC i me l’he arribat a fer una mica casa meva. Continua llegint →

Cap estiu als EUA sense visitar una fira de mostres

Si fa un any vaig poder anar a la fira del comtat de Montgomery, al costat mateix de Washington DC, enguany he anat un pèl més lluny fins a la vall del Shenandoah per visitar la fira del comtat que duu el mateix nom.

Shenandoah County Fair - Isma Monfort

Com era d’esperar, poques diferències entre totes dues tot i que potser aquesta última ha estat lleugerament més petita i humil (i per descomptat res a veure amb les grans fires estatals com les d’Iowa o Minnesota). Continua llegint →

Celebrant el 4 de juliol a Washington DC, càmera en mà

Tres ingredients són bàsics per a celebrar com cal el Dia de la Independència als Estats Units: anar a la desfilada pels carrers de la ciutat, menjar ‘Hot Dogs’, i veure els focs artificials a la nit.

A tot això cadascú hi afegeix la seva beguda preferida (la cervesa en quantitats generoses és una opció força popular), i molts també hi sumen els seus propis petards i coets a la barreja. Continua llegint →

Perquè hauries de seguir la volta al món de Tino Soriano

A Tino Soriano no li cal massa presentació. Probablement sigui un dels fotògrafs catalans més coneguts per tothom, sobretot per les seves col·laboracions amb la revista National Geographic i tot tipus de revistes i ‘magazines’ en els que ha publicat les seves fotos de viatge.

Tampoc és cap secret que en els últims anys està treballant amb càmeres Olympus, fent-ne promoció aquí i allà quan l’ocasió ho mereix. I aquesta sembla que ho mereix com cap altra fins ara. I és que equipat tan sols amb una màquina de la marca i tres objectius fixes està donant una volta al món que documenta gairebé a temps real en un nou blog del projecte. Continua llegint →

De vacances

Sóc en aquests moments a l’aeroport de Heathrow, camí a Washington DC després de passar les festes a Barcelona. Per descomptat no sóc l’únic que ha cregut convenient visitar família i amics uns dies pels vols de Nadal, cada any un munt de gent ho fa amb tota normalitat, però és que resulta que jo no ho havia fet mai.

De fet crec que ha estat la primera vegada en la vida que he destinat els comptats dies de vacances a tornar a Barcelona enlloc de sortir a viatjar. I tinc una sensació estranya, no t’enganyaré. I encara es fa una mica més estranya quan penso en totes les coses que hagués pogut fer i tots els llocs que hagués pogut visitar… i me’n adono que no els canviaria pels moments viscuts i compartits amb tothom. Continua llegint →