Seguint les vies de l’AVE per Aragó

A veure com explico això que he fet sense que quedi com un boig… Has agafat mai l’AVE entre Barcelona i Madrid? Durant el trajecte, has estat mirant la pantalla del mòbil o has estat mirant per la finestra? Si has fet lo segon ja saps que el paisatge, concretament quan creues Aragó, és força especial. Justament això és el que he anat a explorar.

Per tal de que els trens puguin a anar a tan alta velocitat, cal que les vies segueixin línies molt rectes i corbes molt poc pronunciades. És el mateix que passa amb les autopistes, en contrast amb els recorreguts que segueixen les carreteres comarcals i secundàries. Per tant, són traçats que no s’adapten al terreny sinó que, per necessitat, el travessen fent ús de ponts i túnels ignorant la orografia present. Continua llegint →

Viure a Barcelona

Tot el que duia quan vaig arribar a Barcelona va cabre en una motxilla i dues maletes i mitja. D’això ja fa alguns mesos, en els que he anat incorporant nous elements que ara omplen les prestatgeries i calaixos de casa meva. Però al nou dia a dia també m’he assegurat d’incorporar cafès amb tanta gent com he pogut, sortides a veure paisatges, a trepitjar carrers, visites a exposicions i moments amb els més petits de la família. Un munt de coses que ara ja no podria tornar a encabir en les mateixes maletes que van venir de DC. Deu ser que torno a viure a Barcelona.

Vistes de Barcelona a la sortida del sol.

Res és perfecte, molt menys una ciutat com Barcelona, però és cert que em sento prou afortunat de viure-hi i sentir-la una mica meva. Sí, ens l’han pres una mica (o molt) els turistes que transformen els comerços i vida de moltes zones. Però al mateix temps hi ha una xarxa associativa i moviment veïnal als barris que es troba molt a faltar a altres llocs. Continua llegint →

‘Chaos in the Valley’, a Woodstock, Virginia

El més important que m’enduc del parell d’anys a Washington DC, són totes les experiències viscudes amb tota la gent que he tingut sort de compartir-les. Però fotogràficament, el projecte al que he acabat destinant més temps i energia és una barreja perfecte del que a mi més em fascina i meravella.

Una barreja que inclou ingredients de l‘Amèrica menys urbana, les fires estatals, el surrealisme o l’espectacularitat visual de fer xocar ferro contra ferro sense complexes. Continua llegint →

Acomiadant-me de Washington DC

Fa unes setmanes que sé que la meva estada a Washington DC té els dies comptats. He anat a tots els llocs on volia anar? He passejat per tots els barris de la ciutat? Em queda algun museu per visitar? He fet fotos a tot allò que volia fotografiar? Pànic!

Washington DC, EUA - Isma Monfort
Vistes al monument a Lincoln al National Mall de DC.

És un sentiment que en petita escala ja havia viscut abans. En concret cada vegada que deixava enrere un país o ciutat en la que havia passat unes setmanes o mesos. Però en aquesta ocasió probablement sigui més exagerat, ja que fa gairebé dos anys que vaig arribar a Washington DC i me l’he arribat a fer una mica casa meva. Continua llegint →

Cap estiu als EUA sense visitar una fira de mostres

Si fa un any vaig poder anar a la fira del comtat de Montgomery, al costat mateix de Washington DC, enguany he anat un pèl més lluny fins a la vall del Shenandoah per visitar la fira del comtat que duu el mateix nom.

Shenandoah County Fair - Isma Monfort

Com era d’esperar, poques diferències entre totes dues tot i que potser aquesta última ha estat lleugerament més petita i humil (i per descomptat res a veure amb les grans fires estatals com les d’Iowa o Minnesota). Continua llegint →

Celebrant el 4 de juliol a Washington DC, càmera en mà

Tres ingredients són bàsics per a celebrar com cal el Dia de la Independència als Estats Units: anar a la desfilada pels carrers de la ciutat, menjar ‘Hot Dogs’, i veure els focs artificials a la nit.

A tot això cadascú hi afegeix la seva beguda preferida (la cervesa en quantitats generoses és una opció força popular), i molts també hi sumen els seus propis petards i coets a la barreja. Continua llegint →

Preguntes després de la victòria de Donald Trump

Tot estava preparat i a punt. Els canons de confeti, les pantalles gegants dins i fora del recinte, les càmeres de televisió… fins i tot algunes portades de revistes. Però Amèrica va decidir que Hillary Clinton no seria la seva propera presidenta. Decepció, plors i cap a casa.

Javits Center New York Hillary Clinton - Isma Monfort
Càmeres i fotògrafs a punt al Javits Center de Nova York, per a una festa que no va ser.

Què podia haver passat? Com s’explica el resultat si durant setmanes i mesos ens havien estat dient que Donald Trump no tenia cap opció de ser president? Xerrades que explicaven les particularitats del sistema de ‘Vots Electorals’ i que donaven l’avantatge als demòcrates, els resultats i el to dels tres debats presidencials, les aparicions de tot tipus d’estrelles de l’espectacle i l’esport al costat de Hillary Clinton i, per descomptat, les famoses enquestes (i els articles que les acompanyaven i validaven). A mi em van convèncer del tot, reconec que en cap cas m’esperava la victòria de Trump. Continua llegint →

Les fires rurals americanes

No me’n puc estar de rendir un petit homenatge a les fires agrícoles i ramaderes que s’organitzen durant l’estiu als Estats Units. Recintes en el que el temps ha quedat congelat en èpoques passades on la vida era suposadament més senzilla i connectada a la terra. Un món rural encara molt present i de vital importància pel país avui en dia, però que a la pràctica probablement té poc a veure amb la imatge idealitzada que ens presenten a les fires estatals i dels diferents comtats. Però això és el de menys. Aquí tothom hi ve a celebrar el bo i millor de la vida i, fins a cert punt, a oblidar-se del món real que hi ha fora els seus límits.

Fira del cpmtat de Montogomery de 2016

Premi a la cabra més maca. Premi al porc més gras. Premi al millor pastís de poma o a la carabassa més grossa. Quedar en primer lloc és tot un honor, sigui en la categoria que sigui, i els premiats s’enduran el prestigiós ‘llaç blau’ que els identifica com a guanyadors. A Minnesota però, van una mica més enllà. Les guanyadores del concurs de bellesa s’emporten a casa com a premi un bust d’elles mateixes, esculpit durant els dies de la fira i davant de tothom, en un bloc de 40 quilos de mantega. De nou, tot un honor. Continua llegint →