Viure a Barcelona

Tot el que duia quan vaig arribar a Barcelona va cabre en una motxilla i dues maletes i mitja. D’això ja fa alguns mesos, en els que he anat incorporant nous elements que ara omplen les prestatgeries i calaixos de casa meva. Però al nou dia a dia també m’he assegurat d’incorporar cafès amb tanta gent com he pogut, sortides a veure paisatges, a trepitjar carrers, visites a exposicions i moments amb els més petits de la família. Un munt de coses que ara ja no podria tornar a encabir en les mateixes maletes que van venir de DC. Deu ser que torno a viure a Barcelona.

Vistes de Barcelona a la sortida del sol.

Res és perfecte, molt menys una ciutat com Barcelona, però és cert que em sento prou afortunat de viure-hi i sentir-la una mica meva. Sí, ens l’han pres una mica (o molt) els turistes que transformen els comerços i vida de moltes zones. Però al mateix temps hi ha una xarxa associativa i moviment veïnal als barris que es troba molt a faltar a altres llocs. Continua llegint →

Una setmana (i mitja) a Pachuca, Hidalgo, Mèxic

No estava previst així, però he acabat passant gairebé una setmana i mitja a Pachuca del Soto, principal ciutat i capital de l’estat mexicà d’Hidalgo. No sabria explicar què m’hi va dur, però en aquesta ocasió la intuïció no em va fallar i m’hi he quedat força més del previst. Hi he trobat les condicions perfectes per a aclimatar-me al dia a dia mexicà, alhora que m’ha servit de punt de partida per a múltiples excursions, sortides i activitats.

Panoràmica de Pachuca, a Mèxic - Isma Monfort

I què diu de Pachuca la versió en anglès de 2008 de la sempre respectada guia ‘Lonely Planet’? “Pachuca, la capital de gran creixement del dinàmic estat d’Hidalgo, té molt poc recomanable en general, tot i que té un aspecte agradable des de lluny, amb les seves cases pintades de colors brillants.”. Ups. Continua llegint →

Calen molts més que tres dies per visitar Ciutat de Mèxic

No ets conscient d’haver arribat a una ciutat a més de 2000 metres d’altitud fins que has de pujar quatre pisos carregat amb la bossa per a sis setmanes de viatge. L’edifici on m’he allotjat abans tenia ascensor, ara és de decoració. Tots els que hi arribem esbufeguem cercant oxigen extra.

Vistes de Ciutat de Mèxic des de La Villa - Isma Monfort

Soroll, multituds, trànsit, tacos, gorditas, quesadillas i frituras. Policies, militats, seguretat privada i càmeres de vigilància. Centenars de museus, esglésies, runes prehispàniques i només tres dies per posar-me al dia abans de sortir a la carretera. Benvingut a Ciutat de Mèxic. Continua llegint →

Zagreb, una ciutat moderna i amb ganes de ser-ho

Zagreb, la capital de Croàcia, haurà estat el punt i final del meu primer viatge a la zona dels Balcans. Tres setmanes, tres països, tres capitals. Tot i mancar-me experiència en la zona, de seguida em va quedar clar que els dies a Zagreb serien diferents als anteriors.

Vistes de Zagreb, la capital de Croàcia - Isma Monfort
Vistes de Zagreb, la capital de Croàcia.

El nivell econòmic de Croàcia és més del doble de les zones d’on venia. Aquests són uns altres ‘Balcans’. Als carrers més cèntrics de la ciutat hi ha botigues de totes les marques comercials que estem acostumats a veure, als edificis oficials hi oneja la bandera de la Unió Europea (en va passar a ser membre el juliol de 2013), i el cafè ja no sembla tenir el caràcter central en la vida dels seus habitants. Ah! I, per si no fos prou, Zagreb té l’únic ‘IKEA’ dels Balcans. També els edificis i l’estructura urbana tenen un altre aspecte, recordant més a algunes zones de Praga o Viena, amb grans avingudes i parcs verds ben cuidats. Continua llegint →

Belgrad, hospitalitat i festa a la capital de Sèrbia

És ja un clàssic. Quan tinc per davant un viatge d’un parell d’hores en avió, carrego la tauleta i el mòbil de podcasts, llibres i vídeos. Aquest cop però, ben poca cosa vaig poder llegir o veure, ni tan sols la revista gratuïta de la companyia aèria. Cap nova regulació sobre aparells electrònics durant en vol en va ser la causa. Al meu costat s’asseien dos joves estudiants de medecina que tornaven d’una trobada internacional a El Masnou. No va costar gens iniciar una conversa que va continuar fins que em van deixar al centre de Belgrad, on m’hi van dur amb el seu cotxe particular.

Mercat a Belgrad, la capital de Sèrbia - Isma Monfort
Comprant a un mercat a Belgrad, la capital de Sèrbia.

Si ho penses bé no és un mal inici per a un viatge. Conèixer gent del lloc que visites sempre és quelcom positiu i t’ajuda a tenir una perspectiva més de la realitat del lloc. En els següents dies, gràcies a serveis com els d’AirBnB o CouchSurfing, coneixeria encara més habitants de la ciutat amb ganes de compartir-la. No tots necessàriament de Sèrbia, ja que la ciutat serveix de refugi a molts que hi cerquen una nova vida. El caràcter hedonista de la ciutat, amb un ritme tranquil i només havent de treballar el just per poder viure sense massa preocupacions, és perfecte per a iniciar nous projectes vitals. Continua llegint →

Lisboa, capital de Portugal

Després d’haver visitat les dues principals ciutats de Portugal, he de reconèixer que la que més fum va fer treure al disparador de les meves càmeres va ser Porto. No només el seu casc antic és Patrimoni de la Humanitat, sinó que les seves dimensions més compactes i el fet de tenir la població de Vila Nova de Gaia just a l’altra banda del riu ofereixen vistes espectaculars al capvespre (elements icònics, com el ‘Ponte de Luís’, a banda).

Però per descomptat Lisboa no es queda ni molt menys curta, i els seus famosos tramvies i ascensors de color groc ja em van fer treure la càmera només arribar a la ciutat.

Ascensor da Glória, Lisboa, Portugal - Isma Monfort Continua llegint →

Com són els ‘free tours’ de Porto vistos des de dins

Ja faci sol o plogui, ja faci fred o calor, si hi ha 50 turistes o si només n’hi ha un. Cada dia l’equip dels ‘free tours’ de la ciutat de Porto surt al carrer per a mostrar la ciutat als visitants. No és una idea original (es diu que van començar a Berlín) i els del ‘free tour’ de Lisboa els van haver d’animar a muntar-lo, però finalment al febrer de 2011 l’equip del que forma part en Pedro (nascut a Arouca, 32 anys) va iniciar les rutes alternatives per Porto.

Porto_Free_Tour_Portugal_07

Per a buscar la clientela cal llevar-se una mica aviat. En Pedro, cada matí que li toca fer de guia no oficial de la ciutat, fa un recorregut per sis albergs convidant als que s’hi estan a trobar-se al punt de reunió: a les 10:30h a la plaça Libertade, a l’estàtua de davant del McDonalds. També tenen informació repartida per altres albergs i hotels, i a pàgines web d’informació turística. Així que cal ser professional i no faltar ni un sol dia a la cita, encara que oficialment els guies dels ‘free tours’ no tenen cap sou. Continua llegint →

Porto és una destinació ‘Low Cost’, ho saben, i ja els va bé així

Sembla que Porto, a Portugal, estigui de moda. Des de fa uns anys se’n sent a parlar, i fins i tot des de l’any passat el Primavera Sound hi té la seva única seu a fora de Barcelona. Casualitat? No. Aquí tots saben que ha fet augmentar els visitants a la ciutat i n’estan encantats: els vols ‘Low Cost’ de la companyia Ryanair.

Ponte de D. Luís I, a Porto, Portugal - Isma Monfort

Saben que els vols per (a vegades) menys de vint euros els fan ser una destinació accessible i atractiva per a molta gent. I encara més en els temps que corren. Però els bitllets d’avió econòmics no són l’única oferta de baix cost. Els restaurants de la ciutat ofereixen bona gastronomia típica de la ciutat a preus molt raonables, les visites culturals poden ser molt econòmiques (si no gratuïtes), es pot anar caminant gairebé a tot arreu (tot i que amb moltes pujades i baixades), i la oferta d’allotjament també es manté a uns preus aptes per a totes les butxaques. Continua llegint →